jueves, 18 de marzo de 2010

Tendències Historiogràfiques II.


Què fer dels monuments franquistes?

Des de fa uns quants anys s’ha posat al descobert una creixent discussió entorn la conservació o no dels diferents monuments franquistes que hi ha escampats al llarg de tota la geografia espanyola.
Aquest debat encara avui en dia obert, ha suscitat múltiples opinions i ha fet posicionar a polítics i també al mateix poble, dels quals uns en demanen la conservació i manteniment sense sostreure’l de la seva ubicació inicial. D’altres, la opció més moderada, en demanen la retirada i posterior conservació en espais adequats. I finalment, el més radicals volen la retirada i estan en contra de la conservació i mostra en museus, etc.
Després d’aquest petit esbós, hem de dir que quant ens referim a memòria històrica hem de tenir en compte les persones que la van patir i que segurament encara avui en pateixen les conseqüències. És per aquest motiu i per tot el que s’ha esmentat anteriorment, que aquest és un tema especialment sensible, ja que no només és significatiu pel fet que es parli de monuments, plaques de noms de carrers, etc, sinó que també es parla de persones, de sentiments, etc. És per tot això, que el Govern va impulsar l’any 2007 la redacció i entrada en vigor de l’anomenada Llei de la Memòria Històrica. (Llei 52/2007)
En aquesta la llei posa les bases per tal de que els poders públics portin a terme accions dirigides a reconèixer i recuperar la història i a fomentar la memòria democràtica. Així parla en primer lloc d’aspectes diversos, relacionats amb la memòria personal i familiar, les víctimes, els afectats. Entre moltes d’altres mesures de tipus econòmic, de dret, etc. Però també es posen les directrius sobre com gestionar el patrimoni monumental creat durant el període de dictadura franquista. Així doncs, els articles 15 i 16 de la Llei parlen en relació als símbols i als monuments commemoratius de la Guerra Civil, però també de la Dictadura Franquista, que és el que ens incumbeix a nosaltres pel tema que estem tractant. D’aquesta manera doncs, estableix que les administracions públiques, prendran les mesures necessàries per tal de portar a terme la retirada d’escuts, plaques commemoratives, monuments, etc. que es refereixin a l’exaltació, personal i col·lectiva, de la Guerra Civil, així com també de l’època franquista. A més, el mateix Govern, col·labora en l’elaboració de llistats d’identificació de monuments que es corresponguin amb les característiques esmentades anteriorment, al igual que també dona llibertat a les administracions públiques perquè davant de l’incompliment del que marca la llei puguin retirar subvencions, ajudes, etc. a propietaris privats o institucions.
En definitiva el que intenta la Llei de la Memòria Històrica no és res més que intentar tancar totes aquelles ferides que encara avui estan obertes provocades per la Guerra Civil i posterior Franquisme a totes aquelles persones que la van patir en la seva persona directament o a través dels seus familiars.
Davant d’això, la meva opinió com a historiadora i sobretot com a ciutadana és que l’estat ha fet bé de posicionar-se a favor dels ciutadans que van patir les conseqüències de la repressió de la Dictadura i la Guerra Civil espanyola, ja que calia sinó tancar les ferides que és el que pretén la llei, si més no posar-hi una petita cura i reconèixer públicament el patiment injust de persones completament innocents. I això es fa tal i com marca la llei a través de procediments molt diferents tocant diferents punts de la societat, i d’entre aquests, la retirada de monuments que exaltin el poder franquista, potser, des del meu punt de vista és el més significatiu, ja que interpreto la retirada no com una acció per oblidar la història, que òbviament no s’ha d’amagar, s’ha de conèixer tot el que va passar. Sinó com a rectificació. La retirada d’un símbol que donava "suport" en certa mesura a la repressió franquista, és una manera de treure el poder d’exaltació, de treure-li el significat al propi símbol. I segons al meva opinió és necessari que es faci, per tal de que les víctimes directes o indirectes, es sentin valorades i reconegudes.
Així doncs, estic a favor de la retirada de qualsevol símbol franquista situat en espais públics. A favor de la seva retirada, però també a favor de la seva conservació en un altre espai més adequat, perquè, encara que ens pesi és part de la memòria històrica d’aquest país. I com a tal, cal conservar-ho, però no exhibir-ho en espais públics. Crec que aquesta és la manera més bona per recordar la història del passat d’aquest país, però també per restar-li importància, poder, als símbols que representen un sistema polític que va perjudicar a gran part de la ciutadania del país.