COMENTARI DE TEXT: Memòria, memòries, relats personals, veritat i història.

Daniel Mendelsohn en el seu article publicat a la revista Avenç nº 356 titulat Prou de parlar de mi, ens parla de les noves concepcions i maneres de fer història que estan sorgint aquests últims temps.
Nosaltres, gent del segle XXI, ens trobem immersos dins el món de les noves tecnologies, les quals avancen a ritmes vertiginosos. I al mateix temps que avancen ens afecten a nosaltres com a persones, i com a futurs historiadors de maneres molt diferents.
Així doncs, tal i com Mendelsohn ens explica en el seu article, els avenços de les noves tecnologies han influenciat les nostres consciències. I cal dir que aquest fet té a la vegada els seus avantatges i desavantatges, ja que al poder, actualment, accedir sense gaires complicacions a multitud d’informacions (no sempre del tot fiables), fa que l’historiador hagi, obligatòriament, de destriar, sel•leccionar, en definitiva, gestionar tot aquest munt de noves fonts d’informació, i d’aquesta manera crear la seva pròpia visió i la seva forma de treball.
Segons els meu parer el veritable historiador ha de crear veritables llibres/relats d’història, apartant-se del que últimament s’ha posat de moda “novel•la històrica” o “relats ficticis amb pinzellades d’història”.
Cal allunyar-se de la literatura de “l’oci” i acostar-se a la literatura de fets reals, explicats de forma científica i coherent. El llibre, relat, etc. d’història ha d’atreure al lector per la realitat que s’hi explica, per això és història. Si fem història cal deixar de banda les ornamentacions, etc. En definitiva, allunyar-se del que coneixem com a novel•la/relat històric. Només així obtindrem una història pura, deslligada de la literatura de l’oci i més propera a un quelcom científic.
És en aquest punt on cal esmentar un cas particular, un exemple, les memòries. Així, com ja hem esmentat anteriorment, el fet que tots tinguem fàcil accés a aquest món de noves tecnologies fa que ens sigui (a tots) fàcil o més fàcil difondre idees, històries, etc. Les quals no sempre són del tot certes. Actualment, tothom, degut a aquest fàcil accés a les tecnologies, al qual ens referíem abans, té la necessitat, l’afany d’explicar històries. I ho fa de diferents formes, expressant els seus sentiments, donant a conèixer els seus coneixements, etc. Però és justament aquí on apareix la invenció. Sovint, encara que el que s’escrigui siguin sentiments, coneixements, fets reals, etc. hi ha la necessitat d’enbellir el text i això fa que es caigui conscient unes vegades i inconscientment d’altres, en la falsedat. Per tant, veiem que hem de tractar els relats, memòries, etc. que inunden les nostres xarxes socials de forma especial. Cal fer una sel•lecció.
Sovint les persones donem una validesa molt més elevada a tots aquells fets, accions, històries, etc. si hi accedim a través d’un text escrit, que si hi accedíssim mitjançant la via oral. Veiem doncs com “l’escrit” dóna sol•lemnitat, credibilitat a un relat. Davant d’això cal anar en compte, ja que no pel fet que estigui escrit i es trobi en xarxa, aquest text és veritable. Sovint tindrà certes parts on hi abundarà la invenció.
Així doncs, nosaltres com a historiadors cal que una vegada més destriem, sel•leccionem, ...la informació, per tal de poder aprendre’n i fer-ne una bona gestió.
Davant de tot això la història com ha ciència ha de respondre amb força, desmarcant-se del camí que segueixen aquests “nous relats històrics” que inunden les nostres pantalles, llibres, revistes, etc. i fer història veritable. Història de fets i donar opinions coherents i objectives, amb les quals el lector (no sempre un historiador) hi observi clarament certesa i prengui, el relat com a mostra comparable amb d’altres de similars, i així crear-se la seva pròpia visió de la història.
Cal encaminar-nos cap a la història veritable, allunyada de les floritures, i sobretot allunyada del que més està de moda avui, la invenció de relats per a l’entreteniment o per cridar l’atenció del lector, per captivar-lo. El lector s’ha de sentir atret pel text històric pel que aquest conté de veritable, pel que conté de coneixement, no per a la seva bellesa literària. No estem parlant de textos per a l’oci, sinó de textos per al coneixement, que malgrat tot el que s’ha dit anteriorment, poden i han de ser textos ben estructurats, de bell contingut i carregats de certesa.